Elogis i reconeixement al Parlament i comiat càlid a Catalunya Ràdio
És tot un honor sortir de la direcció d’un mitjà públic amb paraules, petons i abraçades sinceres i afectuoses dels professionals
El 27 d’abril de 2022 va ser l’últim dia a la direcció de Catalunya Ràdio i Mitjans Digitals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El 19 d’abril, coincidint amb els bons resultats d’audiència de l’EGM i ComsCore, vaig enviar a tota la plantilla de l’emissora i vaig publicar un text de comiat. Va ser un dia rodó perquè Catalunya Ràdio aconseguia un milió d’usuaris únics mensuals a Internet i era, a l’EGM, l’emissora que més creixia per segona onada consecutiva, arribant als 644.000 oients diaris. El 23 d’abril, Sant Jordi, Roger Escapa i Laura Rosel em van entrevistar en el programa especial que es va fer des del passeig de Gràcia de Barcelona, i vaig aprofitar per fer balanç de sis anys i mig a la direcció de la ràdio pública. Un balanç satisfactori per la modernització, transformació, renovació i digitalització aconseguida, i potent per la intensitat de sis anys i mig d’actualitat informativa inèdita al nostre país.
L’endemà del cessament, el 28 d’abril, el director en funcions fins que es ressolgui el concurs públic per escollir nou director, Jordi Borda, fins la setmana passada el meu adjunt durant aquesta etapa, va convocar tota la plantilla de Catalunya Ràdio presencialment a la redacció d’informatius de Barcelona i telemàticament des de les delegacions i les corresponsalies per fer un càlid comiat a mi com a director — el tercer més longeu en el càrrec dels 40 anys d’història de la casa, després de Lluís Oliva i Joan Maria Clavaguera — i a qui ha estat durant una dècada cap d’informatius de l’emissora, Francesc Cano. En el meu discurs, a part de fer balanç i d’expressar el meu enorme agraïment als professionals de Catalunya Ràdio, vaig demanar total suport a Jordi Borda en els mesos que vindran i un reconeixement sincer a Francesc Cano per haver conduït la redacció d’informatius en uns anys convulsos i d’una excepcionalitat evident. Borda i Cano també eren, envoltats de tots els companys de la ràdio, els protagonistes d’aquell comiat amb aplaudiments i generositat perceptible. És tot un honor sortir de la direcció d’un mitjà públic amb paraules, petons i abraçades sinceres i afectuoses com les que vaig rebre el 28 d’abril al migdia a Diagonal 614.
L’endemà, el 29 d’abril, es va fer la comissió de control del Parlament de Catalunya a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, la primera de la nova presidenta, Rosa Romà, que hi va anar acompanyada de Jordi Borda i del director en funcions de TV3, Sígfrid Gras. Vull agrair les paraules d’elogi i reconeixement que es van pronunciar per part del director en funcions de Catalunya Ràdio, de la nova presidenta i de les portaveus dels principals grups parlamentaris. Borda va deixar dit que havia estat un “director excel·lent” i el diputat Engelbert Montalà em va felicitar i va voler reconèixer la meva contribució en els bons resultats d’audiència de l’últim EGM.
Mediàticament, el cessament conjunt dels directors de TV3, Vicent Sanchis, del meu, i dels caps d’informatius de TV3, David Bassa, i Catalunya Ràdio, Francesc Cano, amb l’arribada del nou consell de govern de la CCMA format per candidats proposats pel PSC, ERC i Junts, ha estat una crònica anunciada, farcida d’especulacions prèvies i d’estira-i-arronses fins a l’últim moment per les tensions internes d’un nou equip que ha de dirigir els mitjans públics i que canviarà com un mitjó el comitè de direcció de la Corporació. Sanchis i jo érem els més coneguts, com a directors dels mitjans, però altres directius de la CCMA canviaran de funcions i responsabilitats en les properes setmanes com a resultat del nou organigrama pactat entre els membres del consell de govern. Bassa i Cano, de plantilla, continuaran a l’empresa amb noves responsabilitats.
Durant els últims dies he rebut un munt, desenes, alguns centenars, de missatges a les xarxes socials i també privats molt afectuosos, la majoria dels quals reconeixen la feina feta aquests sis anys i mig a Catalunya Ràdio i Mitjans Digitals. He anat penjant una tria com a històries d’Instagram — garantint la privacitat dels remitents — i els he guardat per al record. N’hi ha de molt bonics. Per acabar el post, em quedo amb aquest: “Ha estat valent i decent. Pots marxar amb el cap ben alt, amic.” Gràcies de tot cor!
